1.- Origen de l'hinduisme Com es forma l'hinduisme.

 És una religió que expressa tot tipus de creences religioses, pràctiques, espirituals i escriptures presents de l’Índia. Les arrels d'hinduisme es troben en les tradicions dels primers habitants de l'Índia. Té aproximadament 1000 milions de practicants, el qual el 96% viuen al subcontinent d’india. El seu orígen és de fa 1500 anys. És una de les religions més antigues. 
Neix a l'Índia (amb Pakistan, Bangla Desh, Bhutan i Nepal). Per aquest motiu la trobem centrada a l'Índia i als països veïns de la India. Va afectar molt la influència d'una invasió (al segle XI), de pobles que provenien de l'Àsia Central, amb una religió diferent: l' islam.
Més tard van arribar els europeus per mercaderies, i l'Índia va esdevenir una colònia britànica durant anys. 
No té profetes ni un sistema de doctrines establert. Les diverses tradicions de la religió hindú estan unides per trets comuns, basats en la creença fonamental en la reencarnació (o nova identitat) marcada per les accions, bones o dolentes, d'una vida anterior.

2. Situació geogràfica

Índia 75%. ( Terra sagrada de l'hinduisme),
 Nepal 80% (fins fa poc era l'únic Estat del món que el reconeixia com a religió oficial)
Bali (Indonèsia) 90%
Hi ha importants minories hindús a:
Afganistan, Bangla Desh, Bhutan, Birmània, Indonèsia,  Malàisia, Oman,Pakistan , Sri Lanka, Tailàndia

3.La doctrina hinduista

Els hinduistes creuen en un déu o realitat absoluta del que vénen tots els altres. Poden adorar a aquest déu abstracte i impersonal, un esperit universal, al que denominen Brahman. També poden adorar a un o diversos déus amb formes humanes, que intervenen i ajuden a la humanitat.
El karma és el conjunt d'actes, tant bons com dolents, que tenen conseqüències en la forma de reencarnar-se.  Aquest cicle etern de reencarnacions es diu Samsara. Quan un mor, la seva ànima torna a néixer, es reencarna en un altre cos. El que li passa a cada vida és el resultat de vides anteriors. És a dir, un es reencarnarà en un cos bo si en la seva vida anterior s'ha comportat segons el seu deure en la vida o Dharma. Si ha estat bo, es reencarnarà en una forma de vida superior. Però també pot passar el contrari si la persona no s’ha portat bé.
L'objectiu final de les pràctiques de la religió hindú és el perfeccionar-se fins a poder sortir del cicle de reencarnacions, aquest alliberament es diu moksa.
Molts hindús són vegetarians ja que creuen que tots els éssers vius formen part del mateix esperit. Per això consideren que tant els animals com les persones han de ser tractats amb respecte i reverència.

4.Déus i divinitats hindús

Xiva: És una de les divinitats més importants de l'hinduisme. És el déu que representa el sacrifici de la mitologia índia.

Indra: Era el déu principal de la primitiva religió prèvia a l'hinduisme. Es considerat el déu de l'atmosfera i del cel visible.

Rama: Rama és el setè Avatar Vishnú, nascut a l'Índia per lliurar del dimoni Rávana.

Brama: Brama és, dins de l'hinduisme, el déu creador de tot el que existeix.

Kali: Kali és una de les deesses principals de l'hinduisme. Kali és una deessa associada a altres deeses com Durga, Bhadrakali, Sati, Rudrani, Parvati i Txamunda.

Vixnu: Vixnu és la forma de déu que encarna la preservació a l'hinduisme.També se'l coneix amb el nom de Narayana.

Ganeixa: Ganeixa és una de les divinitats més conegudes i venerades del panteó hindú. Representa la saviesa i té un cos d'home panxut, un cap d'elefant mancat d'un ullal i quatre braços.

Hanuman: Hanuman és considerat un aspecte de Xiva, és company de Rama.

Krixna: Krixna és una divinitat important de l'hinduisme. En la major part de les tradicions hindús és ell mateix un déu i al mateix temps la vuitena encarnació de Vixnu.

Lakxmi: Lakxmi és la deessa de la fortuna, la riquesa, la bellesa i l'abundància o providència en l'hinduisme.

Pàrvati: el seu nom significa "filla de Pàrvata", filla de Hima-vat. És la mare de Ganeix i de Karttikeya.

Agni: és la divinitat del foc i del sacrifici, el qui uneix la terra i el cel i l'atmosfera que hi ha entre ambdós.

5.La societat hindú

Els portuguesos van ser els que van utilitzar el nom “casta” per referir-se al particular sistema de organització social que van descobrir a la Índia. Varna es pot referir al color de pell o també classificar, és a dir, dividir en parts.
La societat Índia es divideix en quatre antics grups socials:
El 1r Varna el formava els sacerdots i mestres i eren els brahmans.

Un dels treballs que sempre han set importants és l’educació, que bàsicament consistia en llegir i interpretar els textos sagrats. L’idioma sànscrit era un idioma molt difícil que requeria un alt nivell intel•lectual i per això es va crear la societat per els que sabien llegir el sànscrit, anomenada “Casta brahman”. Aquesta casta era la responsable de pensar, donar consells...
Ocupen una posició superior a la societat i son els que tenen més privilegis.


El 2n Varna eren els governants i soldats anomenats Katriyas.

El segon treball també important i que tampoc el pot fer qualsevol és la administració de la societat i l’estat. Els administradors formaven la segona casta Katriyas o la casta guerrera, ja que aquest treball és una sèrie de habilitats i responsabilitats, com defendre l’estat o protegir-lo o impartir justícia...

El 3r incloïa a comerciants, que rebien el nom de Vaisyas.

El tercer treball era el comerç. Qualsevol persona no és capaç de fer negocis, es requereix una ment comercial. Així, els comerciants formaven la tercera casta “Vaisyas”

Els membres del 4t Varna eren els Sudres, és a dir, els obrers manuals.
La quarta casta era la classe treballadora com els agricultors, artesans etc. També anomenats “sudras”. Formen la immensa majoria de la població.

Aquesta imatge representa la superioritat de cada casta. La casta que està representada més cap a la part alta del cos, és la casta superior, i la de baix del cos és la inferior.

6.Llibres sagrats

El llibre sagrat pel hinduistes és el Veda. Consisteix en un conjunt de llibres indis.
Una de les parts més antigues és el Rig-Veda, sembla néixer entre el 1800 a 1500aC. Són les coneixences més antigues. Aquest llibre tracte d'astrologia-astronomia, de rituals i de com aquests es connecten amb la vida espiritual de la humanitat.

Estan compostos de 4 grans seccions:
• EL Rigvada (Saber de les estrofes)
• El Yajurveda (Saber de les fórmules sacrificials)
• El Samaveda (Saber de les melodies)
• L'Atharvaveda(Saber d'Atharva nom d'una família de sacerdots)

Mahabarata, 200000 versos i acaba amb un poema llarg del deu Krisna. Són poemes èpics, mites i llegendes.
Ramayana, 40000 versos i el seu héroe es Rama reencarnació del dèu Visnu.
Brahmana: Són textos de la literatura índia.que són comentaris dels Vredes.
Shruti:Són llibres de la tradicó pels savis.
Smriti: Els que són cronòlogicament posteriors.
Kalpa-Sufra: Serveixen per les cerimònies i rituals.

7.Festes i celebracions

Diwali:

És la festa de la llum. Se celebra per Any Nou Hindú i dura entre 1 i 5 dies. En aquesta festa adoren a Lakshimi (Riquesa i prosperitat), Ganesh (Fortalesa espiritual i resolució d’obstacles i Saraswati (Saviesa). Es posen espelmes enceses  i guarnicions a les llums, es mengen dolços amb fruits secs i pastissos.

Holi:
És la festa dels colors. Coincideix amb la collita de blat de moro i és al inici de la primavera. S’encenen fogueres per purificar el ambient i entre uns i els altres es tiren pintures de colors, a causa de les pintures es confonen entre uns i els altres i d’aquesta manera espanten els mal esperits. És mengen dolços i pastissos.

Navarati o Durga Puja:
És la festa de 9 nits. Durga Puja significa desa mare, es una manifestació de la energia còsmica. Se celebra a principis de Octubre, simbolitza el guany dels déus bons sobre éssers demoníacs i ho celebren fent balls, es mengen dolços.

Plats tradicionals:
• Luchi: Pa sense llevat. La massa té poca sal i es forma una 
pasta amb aigua tèbia. Plat típic bengalí. 
• Misthi DOI: Un dels plats més populars dels bengalins que serveix per acompanyar plats de Durga Puja. És un iogurt dolç, com a postres.
• Khichdi: És un arròs (suau i humit) i unes llenties, i és un plat preparat amb espècies. S’ofereix a la deessa i es menja com a plat principal amb  albergínia fregida de acompanyament.
• Llaura: Es tracta d’un  plat bengalí fet amb diversos vegetals. Es tracta d’un curri servit tradicionalment com a menjar festiu.
• Rasogolla: Un dolç bengalí famós. Sense Rasogolla tots els festivals dels bengalins estan incomplets.
• Nimki: Conegut com Namaka. Es tracta d’un aperitiu salat  i fregit que pot ser preparada i emmagatzemada com a aperitiu i també es pot assaborir en qualsevol moment.

Makar Sankranti
Es fa a ple hivern i se celebra el desplaçament del Sol cap al Nord. Es menja aliments calents i fruits secs.
Plats tradicionals:
• Maharashtra-Til laddu i Til Poli: Plats  amb llavors de sèsam i sucre morè.
• Bengala-Khichuri: Arròs i llenties grogues.
• Gokul Pitho:  Fet de coco, sucre moreno i khoya.
• Andhra Pradesh-Pesarattu: Fet de moong Daala i ceba.
• Karnataka-Narkul Nadu: Fet de llet de coco i llet condensada.
Krishna Janmashtami:
És celebra el naixement  del Krishna. Alguns fan el dejuni des de la nit anterior i la majoria la celebra amb devoció. És canten cançons i es balla, l’estatua de Déu es decora amb fruites i flors.

Plats tradicionals:
• Shrikhand: Una preparació de la quallada i el sucre.
• Khichidi: Preparació d’arròs i dalchana.
• Besen ca laddu i Kalakand: Fet amb llet i sucre.
• Gopalkala: Preparació d’arròs i de coco.
Maha Shivarati:
La festa de la nit del Déu Shiva (terrible però transformador). Fan una dansa còsmica on es destrueix i es crea el univers. El dejuni el fan el dia i la nit,i fan pregàries en pregària de Déu. Li donen llet, aigua i pastissos.

Hanuman Jayanti:
És celebra el naixement del Hanuman. És celebra a l’abril i es mengen dolços.